Coves: excavar i crear una experiència

Com una al·legoria amb neón als primers exploradors i espeleòlegs, amb leds i ressons distorsionats a Juli Verne -i el seu viatge al centre de la terra-, les coves calcàries són des dels anys 60 i 70 una de les principals atraccions turístiques per als visitants de l’illa.

L’experiència del turista, l’explorador del s.XX domesticat, va ser dissenyada amb tots els extres que els propietaris o gestors pogueren idear o oferir: viatge amb llaüt pels llacs de la cova, orquestra o violins al final de la ruta, denominacions èpiques, il·luminacions fantasia, etc.

Les sales de les coves d’Artà van ser batiades amb els títols dels tres llibres de la Divina Comèdia de Dante: l’Infern, el Purgatori i el Paradís, també aquest enclau va ser l’espai on es desenvolupà la trama de La deixa del Geni Grec, de Costa i Llobera. Pedro Caldentey, el descobridor de les coves dels Hams, va denominar a la cavitat més gran El Paradís perdut, fent honor a la publicació de John Milton. Amb aquests exemples vull donar unes pinzellades a recurrents relacions poètiques, literàries i de ficció a les coves.

Una de les escenes d’El Verdugo de Berlanga va ser rodada a les coves del Drac, les més grans, amb una superfície de 1.700 m. El recorregut tal com el coneixem ara, és el resultat d’una exploració patrocinada per l’Arxiduc Lluís Salvador el 1896, duita a terme per Édouard-Alfred Martel. Aquest exemple és el del «bon colonitzador» o «explorador intrèpid» que ofereix al «bon salvatge» o propietari local un medi de vida o una nova forma d’explotació del territori, perquè altres visitants puguin pagar per l’experiència genial, que no genuïna, d’endinsar-se a les entranyes de la terra i gaudir de les formacions arquitectòniques naturals subterrànies.