Cabirs qui de la terra viviu en les entranyes
La deixa del geni grec: Part I
covant tresors o saba que fa reviure el camp,
arquers de les altures que desparau el llamp,
genis del bosc ombrívol, del mar i les muntanyes,
ombres de nostres avis, terror de gent estranyes,
rebeu ja el sacrifici, que grat a tots s’escamp!
Miquel Costa i Llobera
Una estranya tendència arquitectònica va proliferar sobretot entre els anys 60 i 70 a Mallorca (tot i que es troben exemples més contemporanis i en altres latituds): fer castells d’estil o influència medieval en ple s. XX. Castells amb finalitats variades: restaurants, hotels, fàbriques, habitatges, comerços, etc.
Durant el desenvolupisme impulsat per Fraga, l’incipient boom turístic, i la invenció d’una iconografia identitària per a exportar com a imatge arquetípica de l’illa, les construccions costaneres majoritàriament responien a un estil iniciat a les zones de Torremolinos i Benidorm, posteriorment encunyat com “arquitectura del relax”, el model que es seguí a l’Arenal o Magaluf.
En canvi, a l’interior de l’illa podem trobar nombrosos exemples de castells
construïts com a atracció turística. Els castells funcionaven en forma de reclam, d’espai legitimat per fer un alt en el camí. Per exemple a la carretera de Manacor, en direcció a Artà, es poden trobar una varietat de castells contemporanis concebuts amb diverses funcionalitats: la producció i venda de vidre bufat, com la fàbrica de Guardiola, Ca n’Alorda, primer especialitzat en la venda de pells i posteriorment per distribució de vi, el Restaurant Los Melones o la pedrera Morey, entre d’altres.